Notícies | Sala de premsa

“Grans científics i científiques nascuts el dia de Nadal”, campanya de l’FCRI per felicitar festes

20 desembre 2021 | Notícies, Sala de premsa

Del pare de la física clàssica a l’inventor del microscopi electrònic, passant per paleobotàniques, matemàtiques, químics i biòlogues computacionals, l’FCRI torna a felicitar el Nadal amb ciència. La seva campanya comunicativa “Grans científics i científiques nascuts el dia de Nadal” relata de forma amena i breu les històries de sis grans científics i científiques eternament lligats, per data de naixement, al 25 de desembre.

La iniciativa no és només la nadala oficial de l’FCRI sinó que també permet als usuaris felicitar les festes als seus contactes i familiars de forma original mitjançant postals descarregables a la pàgina https://www.fundaciorecerca.cat/ca/nadal-2021/, tot vivint el Nadal amb sis històries de ciència.

Les sis personalitats científiques incloses en sengles postals són:

Isaac Newton (1642 – 1727)

Astrònom, físic i matemàtic anglès. Descobridor de la Llei de gravitació universal. Pare de les Lleis de la mecànica clàssica. Un dels inventors del càlcul diferencial i integral. Segons el calendari Julià, utilitzat en l’època pels anglesos, va néixer el dia de Nadal. Pel calendari gregorià, usat a la resta d’Europa i que sincronitza correctament amb la rotació de la Terra, ho va fer el 4 de gener de 1643. La polèmica és ja un tòpic nadalenc.

Isabel Clifton Cookson (1893 – 1973)

Paleobotànica australiana especialitzada en plantes fòssils, fonamentalment les de tipus vascular de principis del devonià inferior i el silúric. També va treballar amb espores fòssils, pol·len i fitoplàncton, aplicant la paleogeografia.

Gerhard Herzberg (1904 – 1999)

Pioner en l’espectroscòpia, tècnica analítica amb la qual va determinar l’estructura de les molècules diatòmiques i poliatòmiques i els radicals lliures. Casat amb una física jueva, va deixar l’Alemanya nazi, emigrant a Canadà. Premi Nobel de Química de 1971.

Ernst Ruska (1906 – 1988)

Físic i enginyer alemany que va construir el primer microscopi electrònic el 1931, un aparell capaç d’ampliar 400 cops la imatge d’un objecte, gran avenç per a l’època respecte als de tipus òptic. Premi Nobel de Física de 1986 amb Gerd Binnig i Heinrich Rohrer.

Lorraine Lois Foster (1938)

El 1964 va ser la primera dona que va obtenir un doctorat en Matemàtiques pel California Institute of Technology (Caltech). Foster, que ha fet tota la seva carrera a la California State University, ha centrat la seva recerca en teoria de nombres i simetria de grups.

Pardis Sabeti (1975)

Biòloga computacional i genetista nord-americana d’origen iranià de la Universitat de Harvard. Ha concebut mètodes estadístics bioinformàtics que identifiquen seccions del genoma subjectes a selecció natural i un algoritme que explica els efectes de la genètica en l’evolució de malalties.