Notícies | Sala de premsa

El programa educatiu “Amgen TransferCiència” connecta investigadors, ciència i escola a través de l’aprenentatge en genètica i biotecnologia

22 gener 2024 | Notícies, Sala de premsa

El programa educatiu de foment de l’aprenentatge i les vocacions científiques en biotecnologia i genètica Amgen TransferCiència comença aquest mes la seva cinquena edició a Catalunya (curs 2023- 2024). Un total de 15 joves investigadors duran a terme classes magistrals i tallers pràctics per 364 alumnes de 4t d’ESO i 1r i 2n de batxillerat de 15 centres educatius d’arreu el territori. El programa, organitzat per la biotecnològica Amgen i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), vol millorar l’aprenentatge de les ciències, amb especial atenció en la biotecnologia i la genètica.

En aquest curs, la iniciativa ha ampliat la cobertura a nivell estatal, arribant a un total de 31 localitats, de Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Illes Balears i Galícia. L’equip científic d’Amgen TransferCiència està integrat per 34 investigadors (32% d’investigadors postdoctorals, un 65% predoctorals i un 3% d’investigadors sènior), el 76% dels quals són dones, que col·laboraran amb 35 centres escolars.

En aquesta edició, s’arriba a 18 localitats noves. A Catalunya, es tracta de Tàrrega i Balaguer (Lleida); Sant Feliu de Guíxols, Olot i Ripoll (Girona); Igualada, Vallbona d’Anoia i Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona); així com El Vendrell i l’Ametlla de Mar (Tarragona). Aquests se sumen als centres ja participants en anteriors edicions, situats a Lleida, Barcelona, Vic (Barcelona), Sant Gregori (Girona) i Tarragona

El programa forma a investigadors i investigadores perquè plantegin a l’alumnat situacions d’aprenentatge que connectin amb contextos de la vida real, tal com contempla el currículum actual (Decret 175/2022), amb l’objecte de fomentar vocacions en biotecnologia i genètica. Els i les joves científiques proposen escenaris que connecten diferents blocs del currículum, com ara la cèl·lula, salut i malaltia,

immunologia i genètica i evolució a ESO; i sabers de genètica, immunologia, biotecnologia i evolució a batxillerat, amb els seus camps de recerca. Així, l’alumnat no només amplia i consolida els seus coneixements en els àmbits de genètica i biotecnologia, sinó que el programa també els permet tenir una visió real de la ciència i la figura de l’investigador o investigadora.

Veure i experimentar la recerca a classe

Les activitats inclouen sessions experimentals a les aules recolzades amb l’ús de kits d’experimentació, de diferents temàtiques de l’àmbit biotecnològic, que els investigadors i investigadores empraran per mostrar com és la recerca en la teràpia gènica contra el càncer, la utilització ARN com a eina terapèutica, l’ús de tècniques CRISPR per a la detecció del Parkinson, o de les tècniques de PCR per estudiar les mutacions de l’ADN, entre d’altres àmbits. A més, algunes activitats també contemplen l’ús de la bioinformàtica per donar resposta a una problemàtica contreta.

“Participar en tallers científics permet que l’alumnat vegi com els investigadors apliquem els conceptes bàsics de la recerca biomèdica, apropant-los i demostrant la incidència real de la recerca en la nostra vida i la rellevància real del desenvolupament de noves teràpies contra les malalties”, explica Ariadna Boloix, investigadora del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que impartirà una sessió i un taller d’Amgen TransferCiència sobre nanociència i biomedicina a l’IE Greda d’Olot (Girona). En la seva opinió, “el programa difon la ciència de forma propera, relacionant-la amb contextos reals”.

A continuació trobareu 7 exemples d’activitats del programa Amgen TransferCiència que estaran disponibles per a cobertura mediàtica als centres escolars el dia de la seva realització a diferents localitzacions arreu Catalunya:

Anna Oncins, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG)
El Càncer i la Teràpia Gènica. Escorial Vic (Vic, Barcelona)

En la sessió magistral, Oncins parlarà sobre el càncer, concretament el limfoma, el seu camp d’estudi. Posteriorment, es realitzarà un taller pràctic sobre bioinformàtica que permetrà a l’alumnat dissenyar molècules ARN guies per aplicar la tècnica d’edició genètica CRISPR. Al taller pràctic, comprovaran, a partir d’una electroforesi, si CRISPR ha funcionat, eliminant el gen que es sobreexpressa (ciclina) i causa la malaltia.

Alejandro Velenzuela, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE)
Els mapes genoma-fenoma: l’evolució com a eina per comprendre la genètica de malalties humanes. Escola Tabor (Barcelona)

En la seva classe magistral, exposarà les investigacions del seu institut amb més de 420 espècies de mamífers i més de 230 de primats per entendre la base de diferents malalties humanes. Al taller pràctic sobre bioinformàtica es compararan diferents seqüencies d’ADN i proteïnes de diverses espècies animals per investigar el fenotip de la infertilitat humana.

Maite Caus, investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida)
Estudi de malalties renals. Escola Pia Balaguer (Balaguer, Lleida)

La investigadora exposarà la seva recerca en malalties renals, concretament las poliquistosis renal autosòmica dominant (hereditària). La investigadora proposa una pràctica en què, a través de l’estudi dels fenotips i d’una electroforesi, l’alumnat podrà determinar si el pacient, que té antecedents familiars de la malaltia, la pot patir o no. A més, s’analitzarà la urea present a diferents mostres serològiques.

Inés María Garcia, investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona)
Identificació de CRISPR-Cas9 com a mecanisme de modificació de l’ADN. INS Vall de Llémena. (Sant Gregori, Girona)

La investigadora plantejarà a l’alumnat la possibilitat de curar malalties a partir de la modificació genètica de proteïnes patològiques. Els guiarà en la formulació de la hipòtesis i en com interpretar i predir com seria el resultat “correcte”. Al taller pràctic, es comprovaran els resultats de l’aplicació d’un editor CRISPR per fibrosi quística a través d’una electroforesi i s’estudiarà la seva utilitat en el tractament de malalties.

Ainoa Planas, investigadora de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras
Estudi de les mutacions i l’estructura tridimensional de l’ADN. INS Vallbona d’Anoia (Vallbona d’Anoia, Barcelona)

Activitat dedicada a l’estudi sobre les tres dimensions de l’ADN i la tècnica de laboratori per amplificar seqüències d’ADN coneguda com a reacció en cadena de la polimerasa (PCR). Els alumnes estudiaran les mutacions de l’ADN i com el gen a partir del qual es sintetitza una proteïna crucial per aquesta estructura tridimensional de l’ADN pot afectar la salut dels organismes, ratolins en el cas de la investigació actual de Planas.

Genís Campoy, investigador de la Universitat de Barcelona (UB)
Malalties degeneratives i CRISPR. INS Àngel de Tobies (El Vendrell, Tarragona)

L’investigador explicarà com l’ADN passa a ARN i després es sintetitzen les proteïnes, així com conceptes com els gens, els cromosomes i les lleis de Mendel, per acabar, explicant la tècnica de CRISPR i com podria utilitzar-se en l’estudi del Parkinson i d’altes malalties degeneratives. Al taller pràctic, l’alumnat determinarà si un grup de pacients poden ser portadors de determinades malalties (segons els seus antecedents familiars), plantejant l’ús de CRISPR per tal d’eliminar aquesta mutació en els pacients.

Ariadna Boloix, investigadora del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)
Nanociència i biomedicina. l’IE Greda (Olot, Girona
)


Partint del context de la COVID-19 i les vacunes desenvolupades per combatre-la, una d’elles a partir d’una nanopartícula d’ARN, s’hi explicarà com aquest pot ser terapèutic i com s’utilitza al VHIR per desenvolupar un tractament contra un càncer pediàtric, amb un ARN com a supressor tumoral. En el taller pràctic els mostrarà, amb un kit de PCR, com reconèixer nanopartícules amb la capacitat de introduir o encapsular ARN.

Contacte Premsa

Miquel Àngel Guadalupe
Cap de Premsa
mguadalupe@fundaciorecerca.cat