Notícies | Sala de premsa

El primer informe sobre l’estat de la Ciència a Catalunya, impulsat per l’FCRI, presentat avui a la reunió del Grup Horitzó d’assessors científics

25 juliol 2022 | Notícies, Sala de premsa

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha presidit avui la primera reunió del Grup Horitzó, l’òrgan assessor del Govern integrat per una vintena de personalitats de l’àmbit de la recerca, la innovació i l’empresa amb la finalitat de debatre i realitzar propostes sobre el disseny de les polítiques d’R+D+I de país.

En la seva intervenció, la consellera Geis ha posat en valor la creació del Grup Horitzó i ha dit que aquest comitè d’experts és “l’avantsala del Consell de Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT) que preveu la futura Llei de la Ciència catalana pendent d’aprovació després de l’estiu”. La consellera ha explicat que “els reptes que té la ciència d’aquest país no podien esperar gaire més. I per això vam crear el Grup Horitzó, que haurà de començar a aterrar el que ja ens marca el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement”.

Constituït pel Govern el passat mes de maig a proposta del Departament de Recerca i Universitats, la primera trobada del Grup Horitzó ha servit per reflexionar sobre la situació del sistema de coneixement del país i plantejar recomanacions per afavorir el seu desenvolupament. En futures reunions de l’ens assessor de l’Executiu català en matèria de polítiques científiques i innovació, els membres del grup avançaran en la definició de les línies estratègiques prioritàries en R+D+I i en la redacció d’un document de conclusions amb mesures a contemplar en el marc del desplegament de la futura Llei de la ciència de Catalunya (LCC), actualment en el darrer estadi de tramitació parlamentària. També aportaran la seva expertesa pel que fa a la identificació d’àmbits d’actuació, planificació i finançament preferents.

La vintena d’integrants del Grup Horitzó ha estat seleccionada entre personalitats rellevants de l’àmbit de la recerca, la innovació i l’empresa seguint els criteris d’heterogeneïtat d’àrees de coneixement, paritat de gènere i diversitat d’edats i perfils de carrera professional. El grup es mantindrà fins a l’aprovació i el desplegament de la LCC, moment en què lliurarà les seves reflexions a l’òrgan consultiu previst en la nova llei, el Consell de Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT).

Informe sobre l’estat de la ciència a Catalunya

Coincidint amb la primera reunió del Grup Horitzó, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) ha fet públic linforme L’estat de la ciència a Catalunya, un estudi encarregat des del Departament de Recerca i Universitats per avaluar els principals indicadors del sistema de recerca del país, fer-ne una diagnosi i proposar accions per a la seva millora.

L’estudi ha comptat amb l’aportació de figures de prestigi del sistema universitari i de recerca com ara el president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER) i director de l’IBEC, Josep Samitier, el secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Josep M. Vilalta, o la catedràtica d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors de la UPC i presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, Alícia Casals, entre d’altres.

L’informe parteix de l’anàlisi dels elements clau que han permès Catalunya esdevenir un pol de coneixement i talent a Europa al llarg de les dues darreres dècades, tant en la recerca científica desenvolupada a les universitats com en els centres de recerca, grans infraestructures científiques i parcs científics del país. Així mateix, també posa l’atenció en les mesures que caldria introduir al sistema de coneixement per garantir la continuïtat dels indicadors de qualitat científica i capacitat de captació de fons competitius de recerca, en aspectes com ara l’increment de la inversió pública i privada en R+D+I, el suport a la carrera professionals dels investigadors o la millora en l’àmbit de la transferència i la innovació.

Així, l’informe destaca com a principals punts forts del sistema de recerca català el seu dinamisme, tant pel que fa a la publicació científica com a la gestió de projectes de recerca i la formació de personal investigador. També posa en valor la capacitat del sistema català de captació de fons competitius espanyols i europeus, i el fet que les polítiques de recerca endegades fa 25 anys han permès que Catalunya sigui reconeguda internacionalment com un pol de coneixement i talent. El document posa també en valor cinc condicions de contorn favorables a l’ecosistema de recerca com són l’aprovació del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), la recuperació d’una conselleria de Recerca i Universitats, l’estratègia europea de l’European Green Deal, els projectes Next Generation i la futura Llei de la Ciència catalana.

En els aspectes per a millorar, el treball alerta de l’envelliment de les plantilles de personal docent i investigador, la dificultat dels joves per iniciar i consolidar una carrera científica i la més que difícil conciliació familiar i laboral, que afecta sobretot al talent femení. Així mateix, es pronuncia a favor d’internacionalitzar més les plantilles i fomentar la captació i retenció de talent internacional. En l’aspecte del finançament, l’informe posa en l’èmfasi en la necessitat d’incrementar substancialment la inversió pública i privada en R+D+I, ara mateix per sota dels indicadors de la mitjana europea.

La consellera Geis ha remarcat “l’estancament i dèficit d’efectius derivat de l’envelliment de les plantilles, amb 53 anys de mitjana, la manca de mobilitat entre agents del sistema durant la carrera universitària, la dificultat en l’inici i la consolidació de la carrera investigadora i la pèrdua de talent femení, el 42% del personal docent investigador actual”.

Geis ha incidit també en el fet que l’estudi detecta “una manca d’agilitat i autonomia en la gestió de l’R+D, una creixent burocratització en els procediments i una manca de sinergies entre la recerca pública i la indústria

El treball també posa èmfasi en l’adequació d’iniciatives transcendents per al progrés del sistema català de coneixement, ja en desplegament i que apliquen gran part de les propostes suggerides, entre les que es compten l’aprovació de la Llei de la Ciència de Catalunya, l’augment del pressupost per a polítiques científiques del Departament de Recerca i Universitats o el desplegament per part del Govern dels acords consensuats en el marc del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC).

Principals dades del sistema català de coneixement

L’Acord de Govern per a la present legislatura fixa l’objectiu d’arribar a una inversió global en R+D+I del 2,12% del PIB català en cinc anys, en compliment de les conclusions del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC). Aquest increment s’assolirà augmentant el percentatges de despesa tant públics com privats, passant la inversió pública del 0,58% al 0,75% i la privada del 0,94% a l’1,37%. Amb aquest objectiu, l’actual pressupost del Departament de Recerca i Universitats ja ha increment un 43% el finançament en polítiques de recerca, amb 292 MEUR.

El sistema català de recerca està integrat per més de 30.000 investigadors (un 39% són dones) que desenvolupen la seva feina en alguna de les 12 universitats, 39 centres CERCA i 17 del CSIC presents a Catalunya. L’ecosistema de recerca el conformen 1.744 grups de recerca, dues grans infraestructures (Sincrotró Alba i superordinador MareNostrum) incloses entre les 11 instal·lacions científiques i tècniques singulars (ICTS) reconegudes per l’Estat, 16 parc científics i tecnològics, a més de 1.900 start-ups i 326 spin-offs.

La recerca catalana a Europa

Pel que fa a la particpació de la recerca catalana a Europa, cal destacar que amb un 1’5% de la població europea, Catalunya produeix el 3’7% de les publicacions científiques. Igualment, Catalunya és el segon país de la UE en captació d’ajuts als investigadors excel·lents del Consell Europeu de Recerca, per milió d’habitants, en el període 2007 – 2020, i el sistema català de recerca va captar 1.583 MEUR dels fons H2020 (2014-2020) de la UE, que representen el 2’5% del programa H2020, molt per sobre del pes que té Catalunya respecte a la Unió Europea, tant pel que fa a població, amb l’1’5%, com a PIB, amb l’1’6%.

D’altra banda, el conjunt de centres CERCA figura en sisena posició en el rànquing de finançament del programa europeu H2020, amb 444,5 M€ a finals de l’any 2020.

Pel que fa a l’impacte econòmic i al retorn que produeix l’activitat investigadora, val a dir que els investigadors i investigadores ICREA atrauen 112M€ de fons externs, mentre que la Generalitat hi inverteix 33,82M€. Això representa un factor multiplicador de 3,3. A més, cada investigador ICREA fa possible el finançament d’una mitjana de 6,7 llocs de treball.

Membres del Grup Horitzó

Els membres del Grup Horitzó, que no perceben cap remuneració ni compensacions en concepte d’assistència a reunions, són els següents:

  • Victòria Reyes-García, antropòloga i professora de recerca ICREA a l’ICTA-UAB. Membre de la National Academy of Science dels EUA.
  • Joan Massagué, bioquímic i farmacèutic, investigador sobre el càncer, director de l’institut de recerca Sloan-Kettering de Nova York.
  • Carme Torras, matemàtica i informàtica, catedràtica de la UPC experta en Intel·ligència Artificial i robòtica, Premi Nacional de Recerca 2022.
  • Bonaventura Clotet, doctor en medicina, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Premi Nacional de Recerca 2020.
  • Núria Montserrat, bioenginyera, professora de recerca ICREA a l’IBEC i a la UB, Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2020.
  • Lluís Torner, físic especialitzat en fotònica, director de l’ICFO, catedràtic de la UPC, Premi Nacional de Recerca 2016.
  • Manola Brunet, geògrafa especialitzada en clima, catedràtica de la URV, membre de l’Organització Meteorològica Mundial. Medalla Narcís Monturiol 2018.
  • Roger Paredes, doctor en medicina, cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias.
  • Teresa Capell, farmacèutica i biòloga molecular, catedràtica de la UdL, investigadora a Agrotecnio. Creu de Sant Jordi 2020.
  • Iñaki Permanyer, demògraf, matemàtic, professor de recerca ICREA al CED de la UAB, especialitzat en l’envelliment de la població.
  • Júlia Vergara-Alert, veterinària, doctora en medicina especialitzada en salut animal, investigadora de l’IRTA-CReSA, experta en coronavirus.
  • Àlex Arenas, físic, professor de recerca ICREA, director de la càtedra de Ciència i Humanisme de la URV.
  • Marta Reynal-Querol, economista, professora de recerca ICREA a la UPF, directora de l’Institute of Political Economy and Governance de Barcelona (IPEG).
  • Josep Lagares, enginyer químic i empresari, president de l’empresa Metalquimia.
  • Sílvia Osuna, química, professora de recerca ICREA a la UdG, cap de grup a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi, Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2019.
  • Joan Fontcuberta, artista, fotògraf, docent, promotor cultural, premi Internacional de Fotografia Hasselblad.
  • Jordi Ginebra, professor de Filologia Catalana, especialitzat en lexicografia, catedràtic a la URV.
  • Mireia Torres, directora d’R+D+I de Bodegas Torres.

Contacte Premsa

Miquel Àngel Guadalupe
Cap de Comunicació
mguadalupe@fundaciorecerca.cat