El divendres 10 de febrer se celebrarà, per cinquè any consecutiu, “#100tífiques”, un macroesdeveniment reivindicatiu que portarà 573 investigadores d’entitats públiques i privades a fer simultàniament xerrades a 505 escoles de 41 comarques catalanes, amb més de 40.000 alumnes d’entre 11 i 13 anys, per fomentar les vocacions cientificotècniques entre les nenes i nens i crear xarxa d’interessos entre científiques d’acadèmia i empreses. La iniciativa, organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), en col·laboració amb els Departaments d’Educació i de Recerca i Universitats de la Generalitat, s’integra al  “Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència” de l’11 de febrer (enguany és dissabte, per la qual cosa les activitats a les escoles s’avancen al divendres 10 de febrer).

La sistemàtica comunicativa de #100tífiques és senzilla, efectiva i simultània. A les 10.50 h, es visionarà a les escoles un breu vídeo de presentació general de #100tífiques, que enguany és a càrrec dels presentadors de Ràndom, el magazine interactiu del Canal X3 de TV3, per passar, tot seguit, d’11.00 h a 12.00 h, a la conferència presencial de cada científica assignada per escola (en alguns casos amb més d’una investigadora). L’acció transcorre en directe i en simultani a les escoles participants.

A més, se celebra un acte central, que consta d’unes xerrades amb assistència presencial d’alumnes i retransmeses també per streaming, per arribar a les escoles que no disposen d’una #100tífica presencial. Enguany, constarà d’una xerrada sobre dones astronautes, a càrrec de tres investigadores relacionades amb la temàtica, que se celebrarà a l’Auditori del Campus Cappont de la Universitat de Lleida amb l’assistència d’uns 300 alumnes de l’INS Joan Oró Lleida, com a part dels actes commemoratius del centenari del cèlebre bioquímic català

Creant referents per trencar estereotips de gènere

Manca de referents sòlids de dones científiques per a les nenes; estereotips que porten a les noies cap uns estudis superiors i no a d’altres —com ara les carreres tècniques—; un entorn hostil, jerarquitzat i construït entorn l’home a la carrera científica… Les causes de la manca de vocacions científiques femenines i la bretxa de gènere a la ciència són múltiples i complexes. Fa tres anys, l’informe “Desxifrar el codi: l’educació de les nenes i les dones en ciències, tecnologia i matemàtiques (STEM)” de la UNESCO posava negre sobre blanc una dada internacionalment intuïda i assumida: únicament el 28% de les persones que es dediquen a la investigació científica al món i un 35% de les estudiants de carreres STEM (de l’anglès, ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones.

Quant a la formació superior, a les universitats espanyoles, per exemple, el 54,8% de les matrícules corresponien a dones el 2019, tot i que esbiaixadament distribuïdes: a les carreres de Ciències de la Salut la presència femenina era del 70,3%, però s’esfondrava fins al 24,8% en Arquitectura i Enginyeries i al 12% a Informàtica, segons el Ministeri d’Educació. A Catalunya, només el 24% de les places d’investigador principal i professor titular de les universitats són ocupades per dones, segons l’Informe L’Estat de la Ciència a Catalunya, elaborat per l’FCRI el 2022 per encàrrec del Govern de Catalunya.

El punt d’inflexió de la conscienciació internacional sobre el problema el va representar un estudi publicat a la revista Science, de 2017. Aquest treball de referència, avançava que els estereotips de gènere relacionats amb la ciència apareixien ben aviat a l’escola, tot mostrant com les nenes es començaven a considerar a si mateixes menys brillants que els nens a partir dels 6 anys.

“#100tífiques” va néixer fa cinc anys per fer visible el paper estratègic de les dones en la recerca pública i privada de Catalunya, connectant-les, fomentant-hi la col·laboració publicoprivada i  impulsant les vocacions STEM des de les escoles amb una mirada inclusiva de gènere. Integrada per investigadores, tecnòlogues, enginyeres, gestores d’innovació, emprenedores i directives, la comunitat #100tífiques ha crescut des de les 101 científiques i 103 escoles de la seva primera edició (2019) fins a les 573 professionals de la ciència i 505 escoles implicades enguany.

Del total de participants de 2023, el 72% de les actuals #100tífiques provenen d’organismes públics de recerca, incloent 11 universitats i  centres de recerca tant del CERCA com del CSIC, destacant el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), i la Universitat de Barcelona. Un 28% de les investigadores pertanyen a empreses com ara HP; Boehringer Ingelheim, Provital Group; Grupo Menarini; Alcon; BASF; B. Braun; Aigües de Barcelona; Lubrizol, Allianz, Eurecat i Werfen.

Trobada prèvia de #100tífiques i formació en comunicació

La cinquena edició de l’esdeveniment va comptar com a primer acte, de caràcter inaugural, amb la Trobada de #100tífiques celebrada el 2 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.  Aquesta jornada va propiciar el networking entre les investigadores i tecnòlogues participants en les conferències del 10 de febrer, tot reivindicant públicament la contribució de les dones a l’avenç de la ciència. L’acte va comptar amb la conferència central “Models de referència per a les noies. El paper de les investigadores”, a càrrec de Liat Ben David, doctora en Biologia i CEO del Davidson Institut for Science Education, divisió educativa del Weizmann Institute of Science de Rehovot (Israel), amb més de 25 anys d’expertesa en la introducció de les matèries STEM a les escoles.

El programa va incloure sengles presentacions sobre lideratge en l’entorn científic, amb Teresa Tarragó, CEO d’Exheus i Elvan Böke, investigadora principal del Centre de Regulació Genòmica (CRG), i sobre el posicionament en l’entorn laboral, impartida per Alicia Marín Muniesa, coach i experta en lideratge femení. Igualment, les investigadores participants van cursar prèviament un webinar per tenir més impacte comunicatiu a les aules (17 de gener) i un taller per enfocar les conferències del dia 10 de febrer (25 de gener).