Ley de cookies Aquest lloc web utilitza galetes i tecnologies semblants. Si continua navegant pel lloc web, voldrà dir que n’accepta l’ús. Veure més

Noticíes

Les universitats contribueixen al sistema d’innovació català amb el 12% de les patents
Les universitats contribueixen al sistema d’innovació català amb el 12% de les patents

El 12,1% de les patents catalanes registrades arreu del món de 2007 a 2016 procedeixen de les universitats. En concret, van registrar 760 patents del total de les 6.289 patents catalanes del període analitzat. Aquestes són algunes de les dades que mostra l’estudi de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), “Caracterització de les patents de les universitats catalanes i els centres CERCA”, primer del seu tipus a nivell català i que ha processat 12 milions de patents procedents de totes les oficines oficials de registre del món. L’estudi de l’FCRi, fet per Compàs —la seva nova plataforma de coneixement per als professionals de l’R+D—, ha comptat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (IERMB), per a caracteritzar la innovació tecnològica enregistrada a les patents de les universitats catalans i centres CERCA.

El percentatge total de patents catalanes és inferior a la mitjana de l’Estat espanyol, que arriba al 15,4%. En el cas català, l’elevat pes de les patents no universitàries seria un indicador de l’esforç innovador de les empreses catalanes, responsables de la resta. Aquesta relació suggereix que la universitat i la indústria, en trets generals, caminen en una direcció semblant. Igualment, als sectors on no hi ha coincidència plena, les patents universitàries obren bones possibilitats d’adaptació als requeriments de la indústria.

Els sectors de la Química, la Biotecnologia Industrial i la Producció d’Energies Alternatives lideren el rànquing de patents, tant universitàries com de la indústria. El nombre de patents va disminuir a Catalunya entre 2007 i 2016, tot mostrant una evolució similar a la descrita en el cas d’Espanya, amb un lleu increment a l’inici del període, seguit d’una davallada que s’inicia el 2011, dos anys més tard que a l’Estat espanyol, i s’estén fins a 2016.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb 341 patents, es va situar en la primera posició, resultat esperable atesa la seva orientació a la tecnologia, que la diferencia d’altres universitats més generalistes, sobretot d’aquelles amb estudis humanístics. A més distància, se situen la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb 149 i 126 patents, en segona i tercera posició, respectivament. La resta d’universitats registren menys de 100 patents durant el període.

L’estudi de l’FCRi analitza la innovació tecnològica de les patents tot aplicant quatre criteris internacionals: la IPC (International Patent Classification), sistema clàssic amb 8 seccions i 10.000 classes; el sector tecnològic (35 camps de 5 sectors); les KETs (Key Enabling Technologies), fonts bàsiques d’innovació com ara Nanotecnologia, Tecnologies de Producció Avançades, Fotònica, etc., coincidents amb l’estratègia RIS3CAT de la Generalitat de Catalunya; i les EST (Environmental Science Technologies), tecnologies mediambientals essencials per a la lluita contra el canvi climàtic. La Química, la Biotecnologia Industrial i la Producció d’Energies Alternatives lideren aquests rànquings de patents, tant universitàries com de la indústria.

Els centres CERCA, el 6% de la totalitat de les patents catalanes

De 2007 – 2016, els centres CERCA (Centres de Recerca de Catalunya, participats per la Generalitat de Catalunya) representen el 6,6% de les patents catalanes, una quarta part d’aquestes fetes en col·laboració amb empreses. En aquest període van signar, en el seu conjunt, 416 famílies de patents compostes per 1.099 sol·licituds.

El nombre de patents per any mostra la davallada observada al conjunt de l’Estat espanyol així com a Catalunya. El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), tots de l’àmbit de Ciències de la Vida i de la Salut, destaquen en les tres primeres posicions.

Dins l’àmbit de Ciències i Enginyeria, l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO); l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i l’Institut Català d'Investigació Química

(ICIQ) se situen a les tres primeres posicions. Existeix una forta interacció entre els centres CERCA i les universitats en la sol·licitud de patents, tot signant conjuntament un total de 97 durant el període estudiat. El gruix de les patents dels centres CERCA es va concentrar també en Química, Biotecnologia Industrial i Producció d’Energies Alternatives, coincidint així amb els perfils de la producció global de patents, i de la universitària de Catalunya.

El 27% de patents universitàries, generades per dones

L’estudi de l’FCRi aporta, també per primer cop, dades sobre percentatge d’autoria femenina en l’àmbit de les patents. En el cas català, el 22% del total de patents registrades de 2007 a 2016 van ser generades per dones (dos punts per sobre del 20% estatal i del 15% mundial). En l’àmbit de les patents universitàries, l’autoria de les dones puja fins al 27%, percentatge idèntic al de l’Estat espanyol i 9 punts per sobre del 18% mundial.

L’anàlisi per sectors i camps tecnològics mostra que el percentatge d’autoria femenina al sector de la Química es va situar per damunt de la mitjana de Catalunya (34% vs. 22%) i de la del conjunt universitari (35% vs. 27%), tot replicant així el comportament observat al context mundial i a l'espanyol. És a dir, que les dones van participar en 1 de cada 3 patents d’aquests camps dins del conjunt universitari.

 

9 d'abril de 2019
Barcelona