Edició 2022

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i EduCaixa coorganitzen, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el programa “Joves, Ciència i Ètica”.

L’objectiu d’aquest programa és estimular la capacitat crítica dels alumnes i promoure la seva implicació en els debats ètics que avui dia es plantegen al voltant de temes d’actualitat vinculats a la descoberta científica i les seves implicacions socials, com ara el canvi climàtic, la biomedicina, la nanotecnologia, la robòtica, la privacitat de les dades, entre d’altres.

El programa permet que joves estudiants de 3r d’ESO debatin i coneguin els aspectes ètics que comporta la recerca científica i estableixin les seves pròpies conclusions, amb el suport de científics especialitzats en cada temàtica i d’experts en ètica.

En aquesta setena edició es proposa el tema de la genètica i la bioètica. La temàtica es dividirà en quatre grans subtemes:

1) Medicina personalitzada

2) Extinció d’espècies animals

3) Modificacio genètica humana

4) Transgènics

Està prevista la participació de 5 escoles. Cada escola participant aporta 4 grups/classe d’alumnes. Cadascun dels grups treballarà un d’aquests subtemes. Hi haurà un grup de científics que es desplaçarà als centres educatius per impartir xerrades que tractaran aquestes temàtiques.

Els científics participants pertanyen al Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona (UB).

PRINCIPALS ETAPES DEL PROGRAMA

ETAPA 1: FORMACIÓ A PROFESSORAT

SESSIÓ I: 19/10/2022 – 17.00 h

Aquesta sessió formativa anirà a càrrec de Sílvia Lope (professora de Ciències de la Naturalesa) i de Laura Farró (professora de Llengua i Literatura Catalana). La formació facilitarà les eines i estratègies adients que han d’ajudar els docents a conduir el debat ètic amb els seus alumnes Es resoldran els dubtes que els centres puguin tenir sobre els aspectes organitzatius del programa “Joves, Ciència i Ètica” i el treball que cal fer amb l’alumnat.

Lloc: la formació es farà presencial. Auditori de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Passeig Lluís Companys, 23. 08010 Barcelona.

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte, que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

SESSIÓ II: 26/10/2022 – 17.00 h

La sessió formativa anirà a càrrec de la Dra. Gemma Marfany, catedràtica de genètica de la Universitat de Barcelona. Durant aquesta sessió es farà una introducció a la genètica i bioètica, es parlarà de la problemàtica actual i s’introduiran unes preguntes que serviran al professorat per plantejar a l’aula.

Lloc: la formació es farà presencial. Auditori de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Passeig Lluís Companys, 23. 08010 Barcelona.

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte, que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

ETAPA 2: TREBALL PREVI A L’AULA ABANS DE LA VISITA DEL/DE LA CIENTÍFIC/A

El centre organitzarà l’alumnat de 3r d’ESO en 4 grups. Cada grup treballarà un dels subtemes plantejats: a) Medicina personalitzada, b) Extinció d’espècies animals, c) Modificació genètica humana i d) Transgènics.

El professorat exposarà als nois i noies les implicacions que comporta la bioètica i es plantejaran algunes preguntes (transversals a tots els subtemes):

1. Què creieu que és la bioètica? Per quins principis s’hauria de regir?

2. Per què creieu que quan es parla dels avenços en genètica, també es parla de bioètica? Quins creieu que són els avenços que més preocupen (o fascinen) a la societat sobre la “gen-ètica” (genètica i bioètica)?

3. Com creieu que s’haurien de prendre les decisions/aprovar normatives sobre temes bioètics? Una comissió àmplia de persones seleccionades amb perfils concrets (quins)? O per referèndum popular?

4. Creieu que les consideracions bioètiques són equivalents a tot al món? Per què?

Aquest treball suposa una dedicació d’una hora lectiva.

ETAPA 3: VISITA EXPERTS/ES A LES ESCOLES

Explicació, a càrrec dels investigadors/investigadores, de cadascun dels subtemes. S’introduiran per cada subtema unes preguntes que els alumnes hauran de treballar posteriorment a l’aula:

1. Medicina personalitzada.“Quant val aquest gen? Gens, malaltia i igualtat”. A càrrec de Ferran Casals, llicenciat en Biologia i doctor en Genètica per la UAB.

Resum: Gràcies a les noves tecnologies d’anàlisi genètica, actualment podem seqüenciar el teu genoma en només dos dies. D’aquests tres mil milions de lletres (A, C, G, T), utilitzant la bioinformàtica, cada cop en podem extreure més informació com el color dels teus ulls, l’origen geogràfic o el risc de patir algunes malalties. La utilització d’aquesta informació ja forma part deldiagnòstic i tractament d’algunes patologies i de la reproducció assistida, i el seu ús anirà en augment en els propers anys en paral·lel a un millor coneixement del funcionament del genoma humà. Tot això ens planteja nous reptes personals i ètics, com si vols conèixer aquesta informació o qui i per què hi pot accedir. L’accés a aquestes tecnologies pot ser també desigual degut al seu cost elevat si es vol fer de manera universal, el que pot aprofundir les desigualtats socials.

Preguntes 

– Què diu el teu genoma de la teva salut?

– Vols tenir aquesta informació? Estàs disposat/ada a compartir-la? I la dels altres, hi tens dret?, pot condicionar la tria de parella?

– Podem utilitzar aquesta informació per a minimitzar el risc de malalties genètiques als fills i filles? És un luxe o ho ha cobrir la sanitat pública?

– Quines característiques dels nostres fills hem de poder triar? Existeix la perfecció genètica?

– Si només alguns països tenen accés a aquestes tecnologies, en el futur els seus habitants seran millors genèticament?

– Ha d’existir un banc de dades genètiques que permeti identificar qualsevol persona?

2. Extinció d’espècies animals.“Revisitant Jurassic Park: quin és el futur de la resurrecció de les espècies?”. A càrrec de Carles Carreras, doctor en Biologia per la UB. 

Resum: El procés d’especiació al llarg de la història de la terra ha anat acompanyat de l’extinció de les espècies que no han pogut adaptar-se a les condicions canviants, fins a arribar a tenir la biodiversitat actual. Amb l’aparició de l’home la taxa d’extinció d’espècies s’ha anat accelerant fins al punt de que ja es parla de la sisena extinció massiva. L’extinció d’una espècie suposa la seva desaparició definitiva? Actualment és possible ressuscitar espècies fent servir enginyeria genètica i ja hi ha nombrosos projectes en marxa amb l’objectiu de tornar a la vida espècies carismàtiques com el mamut. Tot i això, aquesta possibilitat planteja nombroses qüestions ètiques i de viabilitat, tant per les pròpies espècies ressuscitades com per als ecosistemes on es podrien integrar.

Preguntes

– Quin creus que és el paper de la diversitat genètica en l’extinció d’espècies? I en la seva resurrecció?

– Creus que és igual ressuscitar una espècie extinta fa molt de temps que una recent?

– Quines creus que serien les conseqüències de retornar una espècie extinta en un ecosistema actual?

– Té justificació invertir recursos en ressuscitar espècies quan moltes espècies actuals estan amenaçades i es poden extingir si no s’inverteix en la seva conservació?

3. Modificació genètica humana. “Humans 2.0. Modificarem genèticament l’espècie humana?”. A càrrec Gemma Marfany, catedràtica de Genètica a la UB.  

Resum: Moltes pel·lícules de ciència ficció ens presenten un món distòpic on es pot dissenyar genèticament els humans per a que compleixin unes funcions de forma òptima. Avui dia ja tenim a l’abast tècniques d’edició genètica que permeten modificacions genètiques a la carta en qualsevol organisme, també en humans, com ara mitjançant l’edició genètica pel sistema CRISPR. Com serà aquest futur proper? Sabem prou genètica com per escollir quines són les variants genètiques desitjables? Modificarem el DNA de l’espècie humana per a crear éssers humans optimitzats?

Preguntes:

– Què creieu que és i què implica l’edició genètica en els humans?
– Creieu que és el mateix la selecció genètica que la modificació genètica?
– Debateu pros i contres de l’edició genètica i si hauria de ser aprovada en els següents contexts: en cèl·lules somàtiques del cos (afecta a la persona però no és transmissible als descendents) com a teràpia per a curar malalties greus; en cèl·lules somàtiques per a millorar genèticament (tenir més musculatura, ser més alt…); en embrions (afecta a la persona i passa a la descendència) per a teràpia i eliminar malalties genètiques greus; en embrions per a millora genètica. Feu una enquesta a classe (anònima) valorant de 1 a 10 cada proposta i comptabilitzeu què opineu com a conjunt (mitjana i desviació).
– Creieu que algun dia editarem genèticament l’espècie humana i existiran humans diferents dels que ara estem a la Terra? Per a quin objectiu o finalitat creieu que podria ser aprovat?

4. Transgènics. “Aliments modificats genèticament: el menjar del futur?”. A càrrec d’Antoni Garcia, doctor en Bioquímica per la Universitat de València

Resum: Els humans hem anat modificant genèticament els animals i plantes d’ençà de la domesticació. Malgrat això, aquest procés s’ha accelerat durant el segle XX gràcies al redescobriment de les lleis de Mendel, els coneixements sobre mutagènesi i el desenvolupament de la biologia molecular i l’enginyeria genètica. L’edició genòmica obre noves possibilitats de millora de cara segle XXI. Presentarem i discutirem totes aquestes tecnologies, el seu impacte en la producció d’aliments i les diverses implicacions socials i ètiques partint de casos d’estudi.

Preguntes:

– Quan creieu que la humanitat va començar a modificar el genoma d’altres espècies?
– Què considerem un “Organisme Modificat Genèticament”?
– Creieu que només els humans podem domesticar altres espècies?
– Quins efectes té la modificació genètica? I l’encreuament entre individus? Com diferenciem la transgènesi i l’edició genòmica?

Aquestes sessions suposen una dedicació d’una hora lectiva cadascuna.

ETAPA 4: TREBALL POSTERIOR A L’AULA DESPRÉS DE LA VISITA DEL/DE LA CIENTÍFIC/A

A partir de les preguntes plantejades, de les informacions aportades en la xerrada amb el/la científic/a i del debat generat en aquesta, els alumnes debaten i extreuen conclusions conjuntament amb el professor o professora de l’aula.

Aquest treball suposa una dedicació d’una hora lectiva.

Lloc: escoles implicades.

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

TROBADA FINAL DE PROJECTE AL COSMOCAIXA (14/12/2022)

S’hi establiran 4 grups de treball, un per cada subtema. Cada grup de treball estarà format per 2 representants de cadascun dels 5 instituts i treballaran en paral·lel. Els alumnes exposaran les seves conclusions i les debatran entre ells en cada grup de treball. Aquest debat serà conduït amb suport extern. Fruit d’aquest debat sorgirà un document comú de conclusions.

A continuació, dos representants de cada grup de treball presentaran públicament les conclusions a les quals han arribat.

L’acte clourà amb un Ted Talk a càrrec de Gemma Marfany, catedràtica de de genètica a la Universitat de Barcelona (UB).