Edició 2023

Joves, Ciència i Ètica 

 

Edicio17_JovesCienciaEtica_FundacioRecerca

 La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el programa “Joves, Ciència i Ètica”.

L’objectiu d’aquest programa és estimular la capacitat crítica dels alumnes i promoure la seva implicació en els debats ètics que avui dia es plantegen al voltant de temes d’actualitat vinculats a la descoberta científica i les seves implicacions socials, com ara el canvi climàtic, la biomedicina, la nanotecnologia, la robòtica, la privacitat de les dades, entre d’altres.

El programa permet que joves estudiants de 3r d’ESO debatin i coneguin els aspectes ètics que comporta la recerca científica i estableixin les seves pròpies conclusions, amb el suport de científics especialitzats en cada temàtica i d’experts en ètica.

En aquesta setena edició es proposa el tema de l’emergència climàtica. La temàtica es dividirà en quatre grans subtemes:

1) Temps extrems: descobrint els efectes físics del canvi climàtic

2) Qui té dret a contaminar i qui té el deure de reduir la contaminació?

3) Solucions i fal·làcies

4) Les ciutats, solució o problema davant el canvi climàtic?

Està prevista la participació de 5 escoles. Cada escola participant aporta 4 grups/classe d’alumnes. Cadascun dels grups treballarà un d’aquests subtemes. Hi haurà un grup de científics que es desplaçarà als centres educatius per impartir xerrades que tractaran aquestes temàtiques.

Els científics participants pertanyen a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA–UAB).

PRINCIPALS ETAPES DEL PROGRAMA

ETAPA 1: FORMACIÓ A PROFESSORAT

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte, que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

SESSIÓ I: 11/10/2023 – 17.00 h

Aquesta sessió formativa anirà a càrrec de Sílvia Lope (professora de Ciències de la Naturalesa) i de Laura Farró (professora de Llengua i Literatura Catalana). La formació facilitarà les eines i estratègies adients que han d’ajudar els docents a conduir el debat ètic amb els seus alumnes Es resoldran els dubtes que els centres puguin tenir sobre els aspectes organitzatius del programa “Joves, Ciència i Ètica” i el treball que cal fer amb l’alumnat.

Lloc: la formació es farà presencial. Auditori de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Passeig Lluís Companys, 23. 08010 Barcelona.

SESSIÓ II: 18/10/2023 – 17.00 h

Sessió a càrrec de Álvaro Fernández Llamazares, investigador a l’ICTA-UAB. Durant aquesta sessió es farà una introducció sobre el tema de l’emergència. climàtica, es parlarà de la problemàtica actual i s’introduiran unes preguntes que serviran al professorat per plantejar a l’aula. La comunitat científica porta anys alertant de forma recurrent i continuada els devastadors impactes que té el canvi climàtic sobre la vida a la Terra, tal i com la coneixem. Aquesta xerrada presentarà l’estat actual sobre el consens assolit per la comunitat científica en relació a l’emergència climàtica, fent un breu repàs dels principals informes de síntesi sobre canvi climàtic i les àrees d’acord col·lectiu sobre els seus efectes. En base a totes les evidències científiques presentades, es plantejaran una sèrie de reflexions sobre justícia climàtica, tot argumentant que fer front a la crisi climàtica és fonamentalment una qüestió de drets humans. La magnitud d’aquesta injustícia climàtica s’extrapola també a les prop de 8.1 milions d’animals i plantes amb les que compartim aquest planeta, que veuen com la seva fenologia, rutes migratòries i hàbits reproductius es veuen alterats per la major variabilitat climàtica. Així doncs, també abordarem com l’emergència climàtica s’entrellaça amb la pèrdua de biodiversitat, posant en joc el dret a existir d’altres formes de vida. La sessió formativa intentarà abordar l’emergència climàtica des d’una perspectiva rigorosa a nivell científic, però amb una mirada que obri espais per a l’optimisme i l’esperança.

Nota: Aquesta sessió es farà en format virtual.

ETAPA 2: TREBALL PREVI A L’AULA ABANS DE LA VISITA DEL/DE LA CIENTÍFIC/A

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte, que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

El centre organitzarà l’alumnat de 3r d’ESO en 4 grups. Cada grup treballarà un dels subtemes plantejats: a) Medicina personalitzada, b) Extinció d’espècies animals, c) Modificació genètica humana i d) Transgènics.

El professorat exposarà als nois i noies les implicacions que comporta la bioètica i es plantejaran algunes preguntes (transversals a tots els subtemes):

1. Temps extrems: descobrint els efectes físics del canvi climàtic.

2. Qui té dret a contaminar i qui té el deure de reduir la contaminació?

3. Solucions i fal·làcies

4. Les ciutats, solució o problema davant el canvi climàtic?

El professorat exposarà als nois i noies les implicacions que comporta la bioètica i es plantejaran algunes preguntes (transversals a tots els subtemes):

a) Hi ha realment un consens científic pel que fa a l’extensió del canvi climàtic, les seves causes, i les seves probables conseqüències?

b) Si el consens científic sobre el canvi climàtic és tan clar, per què hi ha actors que neguen amb tanta vehemència aquesta realitat?

c) Què reclamen i cap a on avancen els moviments per la justícia climàtica?

d) Què és la justícia multi-espècies i per què és important en el context del canvi climàtic?

e) Té la natura drets fonamentals que haurien de ser respectats en un context de canvi?

Aquest treball suposa una dedicació d’una hora lectiva.

ETAPA 3: VISITA EXPERTS/ES A LES ESCOLES

Novembre 2023

Explicació, a càrrec dels investigadors/investigadores, de cadascun dels subtemes. S’introduiran per cada subtema unes preguntes que els alumnes hauran de treballar posteriorment a l’aula:

1. Temps extrems: descobrint els efectes físics del canvi climàtic. A càrrec d’Oriol Teruel, graduat en enginyeria geològica per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona (UPC-UB) i investigador predoctoral en Ciència i Tecnologia Ambientals.

Resum: En la nostra presentació, explorarem els efectes físics del canvi climàtic, és a dir, com està afectant el nostre planeta i a nosaltres mateixos. Un dels principals efectes és l’augment de la temperatura. Estem experimentant onades de calor més intenses i prolongades, el que pot tenir un impacte en la nostra salut i en els ecosistemes. A més, els patrons de precipitació també estan canviant. Algunes regions poden enfrontar-se a inundacions més freqüents, mentre que altres poden patir sequeres prolongades, el que afecta la disponibilitat d’aigua i l’agricultura. La fusió dels glaceres i l’augment del nivell del mar també són conseqüències importants. Això pot portar a la pèrdua d’hàbitats costaners i a la inundació de zones habitades. A més, el canvi climàtic està alterant els ecosistemes i amenaçant la biodiversitat. Algunes espècies poden tenir dificultats per adaptar-se a aquests canvis, el que pot afectar la cadena alimentària i la salut dels ecosistemes en general. És fonamental prendre mesures per afrontar aquests desafiaments. Junts, podem adoptar pràctiques sostenibles, reduir les nostres emissions de carboni i promoure la conservació dels recursos naturals. Cada petita acció compta i tots podem contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic i protegir el nostre llar, la Terra.

Pregunta principal

Els canvis en el clima i com ens afecten

Preguntes secundàries

– Has notat canvis en la temperatura?

– Com afecten les zones polars al clima?

-Com afecta el clima a la biodiversitat?

2. Qui té dret a contaminar i qui té el deure de reduir la contaminació?. A càrrec d’Aljosa Slamersak, llicenciat en Meteorologia i Geofísica per la Universitat de Ljubljana i doctor en Ciència I Tecnologia Ambientals.

Resum: En aquesta classe donarem una ullada a diferents perspectives d’un complex problema del canvi climàtic. Introduirem el mecanisme subjacent del canvi climàtic, que són les emissions acumulades de GEH, i ens preguntarem quina és la base de la responsabilitat, vinculant aquesta responsabilitat a països i classes socials concretes. La xerrada permetrà abordar la dimensió de la desigualtat en els impactes i qui hauria de reduir les emissions i com equilibrar els diferents interessos econòmics que contaminen.

3. Solucions i fal·làcies. A càrrec de Raúl Velasco-Fernández, llicenciat en Enginyeria Industrial i en Sociologia i doctor en Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB).

Resum: En aquesta sessió identificarem problemes, contradiccions i interessos en les solucions plantejades per solucionar l’emergència climàtica. Explicarem la paradoxa de Jevons per comprendre per què una millora relativa no es tradueix en una millora absoluta, distingint entre solucions necessàries i suficients. Després, veurem com incentivar la innovació de dispositius maximitzant la seva eficiència beneficia certs grups socials i perjudica d’altres, sense contribuir a una reducció absoluta d’emissions. Utilitzarem diversos indicadors relacionats amb l’eficiència energètica de les llars per debatre aquesta qüestió i plantejarem als estudiants quin tipus d’indicadors hauríem d’utilitzar per reduir les emissions de forma absoluta. Per últim, passarem de la idea de rendiment a la de pressupost per poder entendre quin tipus de mesures calen per mitigar les emissions. Discutirem els desafiaments d’implementar aquestes polítiques i el paper que les institucions haurien de jugar per garantir l’autolimitació efectiva de les emissions de les societats. Explicarem com la nostra naturalesa de cooperadors condicionals és clau per afrontar l’emergència climàtica, però sobretot, la nostra voluntat col·lectiva per fer-li front..

Pregunta principal:

Per què les solucions plantejades per mitigar l’emergència climàtica no són efectives?

Preguntes secundàries:

– Per què la paradoxa de Jevons fa que millorar l’eficiència no redueixi les emissions?

– Quin tipus d’innovació seria necessari per reduir les emissions de carboni? És possible? Per què és tan complicat aconseguir-ho?

-Com afecta el clima a la biodiversitat?

4. Les ciutats, solució o problema davant el canvi climàtic? A càrrec d’Amalia Calderón -Argelich, graduada en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora predoctoral en Ciència i Tecnologia Ambientals.

Resum: En aquesta sessió, mirarem de reflexionar sobre como afecta la crisi climàtica al nostre entorn més immediat: les ciutats. Més de la meitat de la població mundial actual viu en ciutats. Explorarem com les ciutats son llocs vulnerables al canvi climàtic a través d’efectes com la illa de calor, les inundacions, la contaminació de l’aire o la segregació social. Quines desigualtats trobem a la ciutat per qüestions de gènere, raça o classe? Parlarem del model de la ciutat del 15 minuts i quines lliçons podem aprendre de l’urbanisme feminista. Després, ens aturarem a pensar en com han de ser les ciutats per garantir un futur sostenible, resilient i socialment just a tothom. Parlarem de les estratègies que estan fent les ciutats per afrontar els impactes del canvi climàtic, les adaptacions climàtiques i els seus beneficis. Però també parlarem de les maladaptacions, quan una acció per adaptar-nos als efectes del canvi climàtic és insuficient o fins i tot empitjora la situació i/o incrementa les desigualtats. Finalment, parlarem dels refugis climàtics a través d’exemples a diferents ciutats del nostre entorn que han habilitat espais interiors o exteriors que proporcionen confort tèrmic a la població, mentre mantenen altres usos o funcionalitats. Finalment, farem un exercici creatiu en el qual dissenyarem com podria ser el refugi climàtic ideal adaptat a les necessitats del context més immediat..

Pregunta principal:

L’emergència climàtica i les desigualtat a les ciutats. Com podem fer les nostres ciutats més sostenibles i resilients, assegurant al mateix temps que tothom tingui accés igualitari als recursos i oportunitats?

Preguntes secundàries:

– Com afecta el canvi climàtic a les ciutats i les persones que hi viuen?

– Quines desigualtats trobem a la ciutat per qüestions de gènere, raça o classe, que poden ser incrementades pels efectes del canvi climàtic?

– Com pot la planificació i el disseny urbà contribuir a l’adaptació de les ciutats i les persones que hi habiten davant el canvi climàtic?

– Quines desigualtats socials es poden veure incrementades amb les iniciatives d’adaptació al canvi climàtic a les ciutats?

A partir de les preguntes plantejades, de les informacions aportades en la xerrada amb el científic/científica i del debat que s’hi generi, els alumnes debaten i n’extreuen conclusions conjuntament amb el professor o professora de l’aula.

Aquest treball suposa una dedicació mínima d’una hora lectiva.

ETAPA 4: TREBALL POSTERIOR A L’AULA DESPRÉS DE LA VISITA DEL/DE LA CIENTÍFIC/A

A partir de les preguntes plantejades, de les informacions aportades en la xerrada amb el/la científic/a i del debat generat en aquesta, els alumnes debaten i extreuen conclusions conjuntament amb el professor o professora de l’aula.

Aquest treball suposa una dedicació d’una hora lectiva.

Lloc: escoles implicades.

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

TROBADA FINAL DE PROJECTE AL COSMOCAIXA (13/12/2022)

S’hi establiran 4 grups de treball, un per cada subtema. Cada grup de treball estarà format per 2 representants de cadascun dels 5 instituts i treballaran en paral·lel. Els alumnes exposaran les seves conclusions i les debatran entre ells en cada grup de treball. Aquest debat serà conduït amb suport extern. Fruit d’aquest debat sorgirà un document comú de conclusions.

A continuació, dos representants de cada grup de treball presentaran públicament les conclusions a les quals han arribat.

L’acte clourà amb un Ted Talk a càrrec d’un/a investigador/a de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA–UAB).