Edició 2021

Joves, Ciència i Ètica – 6a edició

 

Edicio17_JovesCienciaEtica_FundacioRecerca

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i EduCaixa coorganitzen, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el programa “Joves, Ciència i Ètica”.

L’objectiu d’aquest programa és estimular la capacitat crítica dels alumnes i promoure la seva implicació en els debats ètics que avui dia es plantegen al voltant de temes d’actualitat vinculats a la descoberta científica i les seves implicacions socials, com ara el canvi climàtic, la biomedicina, la nanotecnologia, la robòtica, la privacitat de les dades, entre d’altres.

El programa permet que joves estudiants de 3r d’ESO debatin i coneguin els aspectes ètics que comporta la recerca científica i estableixin les seves pròpies conclusions, amb el suport de científics especialitzats en cada temàtica i d’experts en ètica.

En aquesta sisena edició es proposael tema de les migracions humanes. La temàtica es dividirà en quatre grans subtemes:

1) Demografia.

2) Cultura.

3) Genètica de poblacions.

4) Clima.

Cada escola participant aporta 4 grups/classe d’alumnes. Cadascun dels grups treballarà un d’aquests subtemes. Hi haurà un grup de científics que es desplaçarà als centres educatius per impartir xerrades que tractaran aquestes temàtiques.

Els científics participants pertanyen al GRITIM-UPF, Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra, i a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC – UPF).

A continuació es detallen les principals etapes del programa.

PRINCIPALS ETAPES DEL PROGRAMA

ETAPA 1: FORMACIÓ A PROFESSORAT

SESSIÓ I: 20/10/2021

Aquesta sessió formativa anirà a càrrec de Sílvia Lope (professora de Ciències de la Naturalesa) i de Laura Farró (professora de Llengua i Literatura Catalana). La formació facilitarà les eines i estratègies adients que han d’ajudar els docents a conduir el debat ètic amb els seus alumnes Es resoldran els dubtes que els centres puguin tenir sobre els aspectes organitzatius del programa “Joves, Ciència i Ètica” i el treball que cal fer amb l’alumnat.

Lloc: la formació es farà presencial. Auditori de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Passeig Lluís Companys, 23. 08010 Barcelona.

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte, que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

SESSIÓ II: 26/10/2021

La sessió formativa anirà a càrrec de Paolo Leotti, investigador associat del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra. Paolo Leotti farà la xerrada Introducció al tema de les migracions humanes on es donarà al professorat les eines per entendre el fenomen de les migracions humanes dels de les vessants demogràfica, cultural, climàtica i de genètica de les poblacions. La xerrada inclourà la visió i comentaris d’un vídeo introductori al tema.

Lloc: la formació es farà presencial. Auditori de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Passeig Lluís Companys, 23. 08010 Barcelona.

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte, que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

ETAPA 2: TREBALL PREVI A L’AULA ABANS DE LA VISITA DEL/DE LA CIENTÍFIC/A

El centre organitzarà l’alumnat de 3r d’ESO en 4 grups. Cada grup treballarà un dels subtemes plantejats: a) demografia, b) cultura, c) genètica de poblacions i d) clima.

El professorat exposarà als nois i noies les implicacions de conviure amb la Covid 19 i es plantejaran algunes preguntes (transversals a tots els subtemes):

1. Què és la migració? Quines en són les causes?

2. Creieu que un país té el dret a impedir l’entrada i/o la sortida a les persones que hi volen migrar? Per què?

3. Quines són les conseqüències de la migració?

4. Com contribueix la immigració en les nostres societats?

Aquest treball suposa una dedicació d’una hora lectiva.

ETAPA 3: VISITA EXPERTS/ES A LES ESCOLES

Explicació, a càrrec dels investigadors/investigadores, de cadascun dels subtemes. S’introduiran per cada subtema unes preguntes que els alumnes hauran de treballar posteriorment a l’aula:

1. Migracions i demografia. A càrrec de Paolo Leotti, llicenciat en Ciències Polítiques i investigador associat de GRITIM UPF.

Resum: les migracions són un procés demogràfic que no és aliè a cap regió del planeta, ni a cap moment històric. A mesura que la població mundial ha anat creixent, també la xifra de persones migrants ha augmentat progressivament, de manera més destacada en els darrers vint anys. Així mateix, les destinacions, el volum i les característiques del projecte migratori també han anat adaptant-se a un nou context que, d’altra banda, es troba en un canvi constant.

Segons dades de l’Organització Internacional de Migracions (OIM), al món hi ha 232 milions de migrants internacionals i 740 milions de migrants interns. Els moviments de població a tot el planeta solen consistir en buscar oportunitats que es puguin convertir en millors condicions de vida. Això explica els moviments del camp a la ciutat, on es calcula que a la meitat de segle hi viurà el 70% de la població mundial. Es tracta d’un fenomen que planteja enormes desafiaments per atendre les necessitats d’habitatge, infraestructura, transport i serveis bàsics, però també en termes de despoblació del medi rural.

Aquests moviments de població són un factor determinant també pel que fa la demografia, ja que condicionen l’estructura d’edat dels països, la seva població en edat de treballar, la mortalitat i la fecunditat.

A Espanya es dona una tendència semblant, si els joves de mitjans del segle XX abandonaven els pobles per instal·lar-se a les capitals de província com a mà d’obra barata per treballar a la indústria, ara són els seus fills, amb formació universitària, els qui abandonen aquestes ciutats per desplaçar-se a Madrid i Barcelona a la recerca de millors oportunitats, en llocs de treball d’alta qualificació.

Com molts altres països desenvolupats, Espanya també experimenta un envelliment progressiu de la població a causa de la reducció de la taxa de naixement i l’increment de l’esperança de vida en néixer, la qual cosa implica una societat cada cop més envellida i subjecta a una reducció del nombre d’habitants. En aquest context, les migracions de persones joves cap a Espanya, sobretot de Romania, el Marroc i l’Equador han limitat el aquesta situació i han permès que la població hagi tornat a augmentar al 2018, 2019 i al 2020. Tot i aquest increment, l’evolució dels fluxos migratoris no sembla suficient per canviar la tendència a llarg termini de l’envelliment del país.

De la mateixa forma que els autòctons, les persones de nacionalitat estrangera es concentren en els principals centres urbans, atretes per les oportunitats que ofereixen però també facilitades per xarxes de persones dels seus mateixos països que ja s’hi han instal·lat.

Estructura:

Què és la demografia? Per a què serveix?
Quins impactes tenen les migracions sobre la demografia d’un país? Exemples de països d’origen i de destinació.

 Quins impactes positius i negatius tenen les migracions sobre les ciutats, sobretot als països en via de desenvolupament? Exemples de grans ciutats (Lagos, Dhakla,…).

El cas d’Espanya, dinàmiques demogràfiques actuals (introducció)

Rol de la migració en les dinàmiques sociodemogràfiques a Espanya.

Debat, conclusions, preguntes finals.

Preguntes 

– Hi ha territoris que atrauen més la immigració? Quins factors hi entren en joc?

– Què es podria fer per evitar el despoblament rural i la sobrepoblació de les ciutats?

– S’hauria de fomentar la immigració per evitar de tenir zones del món molt envellides?

2. Cultura i immigració. A càrrec de Mina Prokic, investigadora associada de GRITIM UPF i de Zouhair El Harain, investigador de GRITIM UPF. 

Resum: La migració és el procés de desplaçament d’individus o grups humans d’un lloc a un altre dins d’un mateix país o cap a un altre. Pot ser de caràcter definitiu o temporal i ocorre per moltes raons, per noves oportunitats d’ocupació, per escapar d’un conflicte violent, per factors mediambientals o per finalitats educatives. Sigui quina sigui la raó per migrar, la immigració té un impacte en la societat d’acollida i per als propis immigrants, sent un dels principals impactes en la cultura que es caracteritza per l’anomenat xoc cultural.

La cultura inclou el coneixement, les ciències, l’art, les lletres, la moral, el dret, els costums, tradicions i altres hàbits que caracteritzen una societat o grup social. Quan dues cultures entren en contacte passen per intercanvis i influències mútues. La distància cultural entre els països d’origen i els d’acollida d’immigrants és un factor que afecta la integració dels immigrants. Una major proximitat cultural del immigrant resulta en una adaptació més ràpida. Per contra, els individus procedents de les societats més llunyanes culturalment necessitaran adquirir més coneixements i habilitats per desenvolupar-se al país d’acollida. L’idioma i la religió són un dels aspectes que poden posar obstacles per l’adaptació dels immigrants.

També, l’estigma i el racisme que viuen els immigrants pot posar problemes per la seva integració.

El país d’acollida ha de trobar la millor manera d’incorporar els immigrants i saber manejar les seves diferències culturals i religioses. En conseqüència existeixen diversos models per aconseguir una convivència entre la societat autòctona i les immigrants: assimilació, fusió cultural, pluralisme cultural.

Estructura

– Què es la cultura

– Immigració i cultura

– Distància cultural i xoc cultural.

– El racisme i estigma sobre la immigració.

– Models de integració cultural.

– Temes de actualitat: notícies sobre temes de cultura i immigració.

– Debat i preguntes.

Preguntes

Quins impactes tenen les migracions sobre la cultura d’un país?

Com es pot arreglar la convivència entre cultures i prevenir el racisme?

Quin model d’integració cultural us sembla el més adequat?

3. Migració i canvi climàtic: Dos grans reptes del segle XXI. A càrrec d’Aida Casanovas, assistent de recerca al GRITIM UPF.  

Resum: El canvi climàtic i les migracions són dos dels reptes més grans que afronta la humanitat aquest segle. Tant és així que ambdós estan recollits a l’Agenda 2030 i els Objectius del Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. No obstant, cap dels dos fenòmens és nou. Des dels orígens, els humans, com la majoria d’espècies, ens hem desplaçat d’un lloc a un altre cercant millors condicions de vida. De la mateixa manera, el clima ha anat variant al llarg dels mil·lennis de manera natural. Des de fa ja unes dècades, però, la comunitat científica alerta que les alteracions climàtiques que s’estan produint a escala global són producte de les nostres activitats humanes. La nostra manera de produir i consumir, d’explotar els recursos naturals està destruint a marxes forçades el planeta i està expulsant comunitats senceres de les seves terres. Aquest fet, però, no afecta tothom per igual. Els països en vies de desenvolupament són els que estan patint i patiran més l’avanç del canvi climàtic, ja que els seus recursos i veu es veuen ofegats per les pràctiques esclavistes de les empreses multinacionals dels països desenvolupats i per la seva pròpia ubicació en zones més afectades per el canvi climàtic. Igualment, a casa nostra, el canvi climàtic també sembla cada cop més evident; les inundacions a Alemanya i Bèlgica i les onades de calor i els nombrosos incendis arreu de la Mediterrània d’aquest estiu passat són un bon exemple de la vulnerabilitat a la qual totes estem exposades. Tot i que les migracions no són mai unicausals els científics observen que en diversos casos hi ha una relació amb l’evolució del canvi climàtic. Paradoxalment, els darrers anys hem estat testimonis dels intents de diversos governs per impedir l’entrada d’immigrants. El canvi climàtic, però, no hi entén de fronteres. Actuar a favor del planeta és doncs la millor manera de preveure els desplaçaments climàtics.

Preguntes:

– Quines són les principals conseqüències del canvi climàtic sobre les societats i ecosistemes?
– Com haurien d’ajudar els països desenvolupats als qui es troben en vies de desenvolupament davant l’amenaça del canvi climàtic?
– Quines accions pot emprendre la ciutadania per contribuir a limitar les migracions climàtiques?
– Recerca: quins efectes està tenint o preveieu que tindrà el canvi climàtic a la vostra ciutat i a les seves activitats humanes? Què està fent la vostra ciutat per adaptar-s’hi?

4. Genètica de poblacions: com som i d’on venim? A càrrec de Marcel Lucas, investigador predoctoral a l’Institut de Biologia Evolutiva.

Resum: Les migracions, a part de la vessant social, tenen també conseqüències biològiques i biomèdiques. Per mitjà de la genètica de poblacions podem explorar-ne els aspectes genètics, comprendre’n les conseqüències i descobrir-ne les característiques.

La genètica és la ciència encarregada de l’estudi dels gens, que funcionen com un manual d’instruccions per al nostre cos que determina com som a gairebé tots els nivells. A més, aquestes instruccions es passen de generació en generació i estan adaptades al lloc on vivim o on han viscut els nostres avantpassats, cosa que ens permet traçar la història de persones o poblacions a partir de l’exploració dels seus genomes (el conjunt dels gens). La genètica de poblacions estudia, per tant, com són les poblacions a nivell genètic, com han canviat, i quines conseqüències pot tenir. Les migracions i les barreges entre poblacions han estat un motor de diversitat genètica, creant noves adaptacions que ens han permès viure per tot el planeta, però a vegades també han tingut efectes negatius, com ara l’aparició de malalties per la reducció de diversitat en poblacions petites.

La genètica de poblacions és doncs una eina molt potent per generar coneixement tant mèdic com antropològic, però no està lliure de debat. La relació no sempre directa entre genètica i cultura, per exemple, obre una discussió sobre quina d’aquestes dues identitats és la que preval a l’hora d’assignar una persona a una població. L’estudi genètic de les poblacions pot tenir a més una dualitat ètica, ja que, d’una banda, pot ser molt beneficiosa per una població tant a nivell identitari com biomèdic; però, de l’altra es pot córrer el risc d’estigmatització. També cal tenir en compte que l’estudi de poblacions minoritàries o d’aquelles en països vulnerables es fa sovint des de poblacions en posicions de poder respecte les estudiades, plantejant el dubte sobre si tenim el dret o el deure d’estudiar aquestes poblacions i de la nostre possible visió colonialista. A més, la majoria d’estudis genètics es duen a terme en individus d’ascendència europea, cosa que limita el nostre coneixement i esbiaixa les conclusions i les seves aplicacions en medicina.

Preguntes:

– Què defineix la identitat poblacional d’una persona, la cultura o la genètica?
– Quins són els avantatges i inconvenients d’estudiar la genètica d’una població? Quins pesen més? Com es poden minimitzar els inconvenients?
– Quins avantatges i inconvenients té el fet que la recerca se centri en poblacions europees?
– Tenim el dret i/o el deure d’estudiar genèticament poblacions de països vulnerables? Quins avantatges i inconvenients pot tenir?

Aquestes sessions suposen una dedicació de dues hores lectives cadascuna.

ETAPA 4: TREBALL POSTERIOR A L’AULA DESPRÉS DE LA VISITA DEL/DE LA CIENTÍFIC/A

A partir de les preguntes plantejades, de les informacions aportades en la xerrada amb el/la científic/a i del debat generat en aquesta, els alumnes debaten i extreuen conclusions conjuntament amb el professor o professora de l’aula.

Aquest treball suposa una dedicació d’una hora lectiva.

Lloc: escoles implicades.

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

TROBADA FINAL DE PROJECTE AL COSMOCAIXA (15/12/2021)

S’hi establiran 4 grups de treball, un per cada subtema. Cada grup de treball estarà format per 2 representants de cadascun dels 5 instituts i treballaran en paral·lel. Els alumnes exposaran les seves conclusions i les debatran entre ells en cada grup de treball. Aquest debat serà conduït amb suport extern. Fruit d’aquest debat sorgirà un document comú de conclusions.

A continuació, dos representants de cada grup de treball presentaran públicament les conclusions a les quals han arribat.

L’acte clourà amb un Ted Talk.