Edició 2020

Joves, Ciència i Ètica – 5a edició

 

Edicio17_JovesCienciaEtica_FundacioRecerca

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) i EduCaixa coorganitzen, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el programa “Joves, Ciència i Ètica”.

L’objectiu d’aquest programa és estimular la capacitat crítica dels alumnes i promoure la seva implicació en els debats ètics que avui dia es plantegen al voltant de temes d’actualitat vinculats a la descoberta científica i les seves implicacions socials, com ara el canvi climàtic, la biomedicina, la nanotecnologia, la robòtica, la privacitat de les dades, entre d’altres.

El programa permet que joves estudiants de 3r d’ESO debatin i coneguin els aspectes ètics que comporta la recerca científica i estableixin les seves pròpies conclusions, amb el suport de científics especialitzats en cada temàtica i d’experts en ètica.

En aquesta cinquena edició es proposa com a tema la pandèmia de la COVID-19 i els efectes que té sobre la ciutadania. La temàtica es dividirà en cinc grans subtemes:

1) Recerca: Vacuna covid 19 i altres estudis que s’estan fent per conèixer la utilitat de fàrmacs com ara el Remdesivir o la hidroxicloroquina: assaigs clínics, etc.

2) Salut: Aquesta pandèmia ha posat de manifest alguns aspectes ètics en l’àmbit de la salut com son el triatge a les UCI’s (en el cas de col·lapse del sistema sanitari); acompanyament persones malaltes en el seus darrers moments de vida, etc.

3) Llibertats individuals: En el cas de la pandèmia hem sacrificat llibertats individuals, com per exemple el confinament que estem patint. També l’accés a les nostres dades mitjançant aplicacions de monitoratge.

4) Educació: Els alumnes de famílies amb pocs recursos econòmics tenen certes dificultats en poder seguir les classes online per falta de connexió a internet i de ordinadors, tauletes, etc.

5) Acció humana: Es parlarà sobre l’impacte que té l’activitat humana en la natura i com l’expansió de la nostra espècie afecta l’entorn, incloent un major contacte amb espècies que ens poden provocar noves malalties.

Cada escola participant aporta 5 grups/classe d’alumnes. Cadascun dels grups treballarà un d’aquests subtemes. Hi haurà un grup de científics que es desplaçarà als centres educatius per impartir xerrades que tractaran aquestes temàtiques.

Els científics participants pertanyen a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

A continuació es detallen les principals etapes del programa.

PRINCIPALS ETAPES DEL PROGRAMA

Etapa 1: formació de professorat

Etapa 2: treball previ a l’aula abans de la visita del/de la científic/a

Etapa 3: visita experts/es a les escoles

Etapa 4: treball posterior a l’aula després de la visita del/de la científic/a

Etapa 5: trobada final de projecte al CosmoCaixa

ETAPA 1: FORMACIÓ A PROFESSORAT

 

SESSIÓ I: 20/10/2020

La sessió formativa anirà a càrrec d’Adelaida Sarukhan, doctora en immunologia de la Universitat de Paris.En tot just 9 mesos, la pandèmia de COVID-19 s’ha propagat a un ritme vertiginós per tot el món, causant un nombre considerable de morts i la pitjor crisi social i econòmica des de la segona guerra mundial. Per fortuna, la ciència entorn del nou virus (SARS-CoV-2) i la malaltia que provoca (COVID-19) també ha avançat a un ritme sense precedents. En la primera part d’aquesta formació abordarem ràpidament aspectes bàsics- i únics- del nou coronavirus, en quin punt està la recerca (particularment el desenvolupament de tractaments i bovines), així com les preguntes que queden per resoldre. En la segona part, identificarem temes particularment rellevants a l’actual pandèmia: la recerca (i el rol de la ciència en la resposta), la salut pública (i el dret universal d’accés a la salut), les llibertats individuals (i com compaginar-les amb l’interès comú en temps de crisi), l’educació durant el confinament (i el repte per a les famílies amb pocs recursos), i les activitats humanes que estan contribuint a accelerar l’aparició i propagació de noves malalties.

Lloc: sessió en línia.

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte, que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

SESSIÓ II: 05/11/2020

Aquesta sessió formativa anirà a càrrec de Sílvia Lope (professora de Ciències de la Naturalesa) i de Laura Farró (professora de Llengua i Literatura Catalana). La formació facilitarà les eines i estratègies adients que han d’ajudar els docents a conduir el debat ètic amb els seus alumnes Es resoldran els dubtes que els centres puguin tenir sobre els aspectes organitzatius del programa “Joves, Ciència i Ètica” i el treball que cal fer amb l’alumnat.

Lloc: sessió en línia

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte, que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

ETAPA 2: TREBALL PREVI A L’AULA ABANS DE LA VISITA DEL/DE LA CIENTÍFIC/A

 

El centre organitzarà l’alumnat de 3r d’ESO en 5 grups. Cada grup treballarà un dels aspectes sobre economia circular i regenerativa:

Recerca
Salut
Llibertats individuals
Educació
Acció humana
El professorat exposarà als nois i noies les implicacions de conviure amb la Covid 19 i es plantejaran algunes preguntes (transversals a tots els subtemes)

Aquest treball suposa una dedicació d’una hora lectiva.

ETAPA 3: VISITA EXPERTS/ES A LES ESCOLES

 

Explicació, a càrrec dels investigadors/investigadores, de cadascun dels subtemes. S’introduiran per cada subtema unes preguntes que els alumnes hauran de treballar posteriorment a l’aula:

1. Recerca. A càrrec d’Adelaida Sarukhan, doctora en Immunologia.

Resum: En tot just 9 mesos, la pandèmia de COVID-19 s’ha propagat a un ritme vertiginós per tot el món, causant un nombre considerable de morts i la pitjor crisi social i econòmica des de la segona guerra mundial. Per fortuna, la ciència entorn del nou virus (SARS-CoV-2) i la malaltia que provoca (COVID-19) també ha avançat a un ritme sense precedents. A penes 12 dies després que la Xina notifiqués els primers casos d’una pneumònia d’origen desconegut, el nou virus ja s’havia aïllat i seqüenciat. Pocs dies després, ja hi havia una prova molecular per al seu diagnòstic. I a les poques setmanes, es van llançar assajos per a provar fàrmacs que ja existien en el mercat alhora que es començaven a desenvolupar fàrmacs i vacunes específiques per al nou coronavirus. Moltes científiques i científics van deixar d’un costat els seus projectes per a fer front a la pandèmia. El resultat al dia d’avui és més de 20.000 articles publicats sobre el tema, un parell de fàrmacs “reciclats” que poden ajudar a reduir la mortalitat, i unes 40 noves bovines candidates que ja s’estan provant en humans, per a veure si són segures i eficaces. En aquesta xerrada, abordarem com i per què va sorgir aquest nou virus, per què ha causat una crisi de tal magnitud, com avancen els tractaments i les vacunes, i com podem disminuir el risc de futures pandèmies.

Preguntes:

Quines pandèmies han estat les més letals (és a dir que han provocat el major nombre de morts) en la història de la humanitat? Quins microorganismes les han causat? Quina és la diferència entre epidèmia i pandèmia?
Per què es diu que la COVID-19 és una malaltia emergent? També és una malaltia zoonòtica?
El nou coronavirus, o SARS-CoV-2, és el primer coronavirus que “salta” a l’espècie humana? Per què creus que l’actual pandèmia de COVID-19 ha generat una crisi de tal magnitud?
El segle passat va portar amb si els dos descobriments que segurament més impacte han tingut en salut pública (a més de la higiene de mans): els antibiòtics i les vacunes. Gràcies a aquests avanços, es va arribar a dir que “era hora de tancar el capítol de les malalties infeccioses” Creus que això és cert? Per què?
Discuteix amb els teus companys quines serien les mesures més importants, a nivell global i nacional, per a reduir el risc de futures pandèmies.

2. Salut. A càrrec de Maria Jesús Pinazo, doctora i llicenciada en Medicina.

Resum: Des de l’Organització Mundial de la Salut s’estableix que la salut és un dret universal. L’accés al grau màxim de salut que es pugui aconseguir integra una sèrie de llibertats i drets, incloent l’accés a un sistema de protecció de la salut que ofereixi a totes les persones les mateixes oportunitats. Són realment aquestes oportunitats les mateixes per a totes les persones? En el context actual de pandèmia que s’està vivint, s’accentua la major dificultat d’accés a la salut per part de les poblacions vulnerables. No obstant això, hi ha nous elements que emergeixen de la insuficiència dels sistemes de salut a l’hora de donar resposta a una situació aguda i emergent, en països en els quals l’accés a la salut s’estableix com a universal. Analitzem algunes d’aquestes situacions com si miréssim a través d’un calidoscopi: cada vegada que girem el mateix, obtindrem diferents visualitzacions d’una situació en particular.

3. Llibertats individuals. Júlia Martín, doctora en Bioètica i Ètiques aplicades.

Resum: La crisi de salut pública que estem vivint i que, al seu torn, ha esdevingut una crisi econòmica i social, ha comportat la restricció de drets i llibertats de tots els ciutadans. El gaudi o limitació de drets i llibertats es plasma en els desavantatges i els privilegis que tenim les persones en general, però sobretot en moments de crisi. I aquesta, com les anteriors, els infants i els adolescents l’han patida d’una forma especial, perquè són especialment vulnerables. A través del joc “Privilege Walk” (La caminada del privilegi) els alumnes veuran quins privilegis i quins desavantatges han patit en aquesta pandèmia, i quina és la seva posició relativa dins el grup classe, talment com una representació a petita escala de la societat. No hi ha una solució o un resultat únic del joc, ni tampoc no es tracta de guanyar la caminada. L’important és la reflexió individual i col·lectiva que el joc genera sobre els drets i llibertats que els adolescents tenen (o no) en la societat on viuen i creixen. Com deia Nelson Mandela, la dignitat d’una societat es mesura mirant com tracta els seus nens.

Preguntes:

L’Estat pot limitar drets i llibertats en un context de crisi i risc per a la salut pública, a qualsevol preu? Hi ha drets més importants que d’altres?
Com es pot trobar l’equilibri entre el bé individual i el bé comú? Des del punt de vista de l’Estat, el fi sempre justifica els mitjans? Des del punt de vista dels ciutadans individuals, quina actitud cal adoptar i quin valor ens hi ajuda? Què en penseu dels anomenats “policies de balcó” que van provocar la reacció d’aquesta mare?
La responsabilitat només té a veure amb complir les normes imposades per evitar una sanció? Quina definició de llibertat us agrada més: “la meva llibertat acaba on comença la de l’altre” o bé “la meva llibertat m’ha de portar a ajudar l’altre a exercir la seva”? Se us n’acut alguna de millor?
Què en penseu, de tecnologies com el LogoMask? Què ha de prevaldre, la protecció dels ciutadans o el seu dret a la intimitat?
Com podríeu demanar, els alumnes, que es garantissin els vostres drets en un futur confinament? Quines accions concretes podríeu fer o demanar que es fessin?)

4. Educació. A càrrec de Celia Santos, graduada en Biologia.

Resum: L’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies comporta una competència bàsica dins el sistema educatiu. No obstant això, el tancament de col·legis a causa de la COVID-19 ha posat en evidència que no tot l’alumnat pot seguir el curs escolar en igualtat de condicions i que l’adquisició de la competència digital – entre altres coses – es veu compromesa en famílies amb accés limitat a la tecnologia. Com garantir una educació universal per a tothom?

Preguntes:

Què és l’accés universal a l’educació?
Què és la competència digital?
Què ens pot aportar la tecnologia en l’educació?
Quines conseqüències creus que ha tingut la COVID-19 en l’educació?

5. Acció humana. A càrrec d’Àlex Richter-Boix, llicenciat en Biologia.

Resum: Els ecosistemes sans són una barrera natural contra patògens que poden afectar els éssers humans, però el món camina en direcció contrària. La destrucció de la biodiversitat i l’arribada de l’ésser humà a zones fins on fins ara la seva presència era insignificant, suposa un risc per a la salut global. La pertorbació dels ecosistemes crea les condicions perquè nous virus i altres patologies emergeixin. En l’actualitat el 75% de les malalties emergents tenen un origen animal.

Preguntes:

Què és la biodiversitat?
Com afectem els humans a la biodiversitat? Quin tipus d’accions?
Què són les malalties emergents?
Com creus que pèrdua de biodiversitat pot donar lloc a noves malalties?
Coneixes algun exemple de malaltia emergent vinculada a la destrucció de la naturalesa?

Aquestes sessions suposen una dedicació de dues hores lectives cadascuna.

ETAPA 4: TREBALL POSTERIOR A L’AULA DESPRÉS DE LA VISITA DEL/DE LA CIENTÍFIC/A

 

A partir de les preguntes plantejades, de les informacions aportades en la xerrada amb el/la científic/a i del debat generat en aquesta, els alumnes debaten i extreuen conclusions conjuntament amb el professor o professora de l’aula.

Aquest treball suposa una dedicació d’una hora lectiva.

Lloc: escoles implicades.

Persones destinatàries: professorat del centre directament implicat en el projecte que conduirà el debat amb l’alumnat de 3r d’ESO o coordinarà aspectes organitzatius.

TROBADA FINAL DE PROJECTE AL COSMOCAIXA (16/12/2020)

 

S’hi establiran 5 grups de treball, un per cada subtema. Cada grup de treball estarà format per 8 representants de cadascun dels 5 instituts i treballaran en paral·lel. Els alumnes exposaran les seves conclusions i les debatran entre ells en cada grup de treball. Aquest debat serà conduït amb suport extern. Fruit d’aquest debat sorgirà un document comú de conclusions.

A continuació, dos representants de cada grup de treball presentaran públicament les conclusions a les quals han arribat.

L’acte clourà amb un Ted Talk amb investigadors de l’ISGlobal.

Tant la lectura de conclusions, com el Ted Talk s’emetran des de l’auditori en streaming.